Parlam d'excursionisme amb Bernadí Morey Sastre

Sportulis Núm. 5 Primavera 2003

Bernadi

 

Va néixer a Sant Joan el dia 29 de maig de 1945. Començà els estudis primaris amb les monges del seu poble natal fins als 7 anys, després va passar a l'escola pública on estudià fins que va tenir 14 anys.

Als 14 anys es va posar a fer feina. Collia amet-lles i garroves i també feia de picapedrer.

As 17 anys, juntament amb la seva família se n'anaren a viure a Palma, concretament a la barriada d'Es Rafal i en Bernadí començà a fer de mecànic a Carrosseries Capllonch.

Durant aquests anys va entrar a formar part del grup de Boy Scouts del Clan Pio XII del Seminari Vell, concreta-ment a la colla Saint Exuperi.

Aquest fet l'introduí en els moviments d'escoltisme i així va començar la seva passió per les excursions, sobretot per la Serra de Tramuntana el torrent de Pareis.

Ens conta, en Bernadí, que un dia, travessant la Serra de Tramuntana, es trobaren amb els Boy Scouts d'Esporles jugaren un partit de fut-bol a l'Ermita de Maristella, concretament
a l'Ermita Vella.

Guanyaren per 0-1 i ell va fer el gol. Després, acabat el partit, tornaren cap a ciutat a peu.

A 22 anys es va posar a festejar a Esporles amb la que ara és la seva dona i deixà momentàniament l'excursionis-me.
Posteriorment es va casar a Esporles amb na Maria Llaneras.

En els anys 70, junta-ment amb Pep Salamanca, Jaume Ripoll "Madó" i altres, varen refundar el Club de Futbol d'Esporles.

Conta que va deixar el futbol perquè li posaren una multa injusta de 250 pta. Des d'aquell dia no ha tornat al futbol.

En aquest temps feia de mecànic a Palma, però poc després va posar el taller a Esporles, con-cretament darrere el Central Park, a una anti-ga fàbrica.

Després d'abandonar el futbol, juntament amb Miquel Tomás "Erpellot", Tomeu "Puca", Toni Mas "Foc" i altres fundà el Club Ciclista d'Esporles, ara fa uns 22 o 23 anys.

Però l'experiència va durar poc i retornà la seva passió per l'excursionisme.

Juntament amb en Jaume Nadal "de sa plaqa", Pere Aulí "Cassulí", Pere Trias "Ferranet", Rafel Juan, Pep Sastre "de sa Barba" i altra gent, va fundar el Grup Excursionista d'Esporles, encara que no de forma federada.

Avui en dia segueix en actiu i ell n'és el president. Actualment fan excursions cada 15 dies i un cop a l'any realitzen una sortida als Països Catalans.


P: Quines són les excursions que més t'agra-den?

R: Principalment la del Puig Tomir, la del torrent de Pareis, sa Mola de Planici, es Galatzó i una que m'agra-da molt, encara que és més que una excursió, és fer sa Fosca.

A més a més, m'agrada "fer torrents". Hem fet quasi tots els torrents de l'illa i en guar-dam pel·lícules gravades.


P: Que ens pots dir de Sa Fosca?

R: Estic molt orgullós de ser juntament amb en Tomás Suárez i en Maties Oliver les primeres persones que vàrem aconseguir travessar--la, ara farà 39 anys per Sant Jaume.

Vos podria contar moltíssi-mes coses sobre sa Fosca, però resumint, puc dir-vos això: vàrem partir un diven-dres a vespre del mes de juliol de 1964, el Gorg Blau encara no estava construït. Dormírem al lloc conegut com l'Aqüeducte.

El dissabte dematí a les 7 emprenguérem la marxa que va durar fins el dilluns, a les 6 del dematí.

Durant el transcurs de la tra-vessada varen sorgir diverses anècdotes que ara vos contaré: només dúiem dues piles de butxaca, una corda de 40 m. i un cordill de pita de 20 m, ...

El primer problema va ser baixar el primer pas (nosaltres no li posarem cap nom, però és conegut avui en dia amb el nom de "pas de s'a-collonament".

En aquest pas, de 25 m. d'al-tura, el vaig haver de remuntar tres vegades perquè no podíem recuperar la corda que havíem emprat per davallar.

Superat aquest entrebanc, passàrem al que realment és sa Fosca.

La segona anècdota fou que una de les piles es va rompre i l'altra va acabar la bateria. Aquí ens vàrem haver d'enginyar i entre les dues en férem una de bona.

Com que només pensàvem estar-hi un dia, pràcticament no dúiem queviures i per tant vàrem estar un dia i mig sense menjar. Molta de fam, calçons curts foradats i ban-yats de cap a peus. I dos dies sense dormir.

Una vegada superats tots els obstacles, el dilluns dematí a les sis vàrem veure la claror
amb això vérem que haví-em aconseguit passar sa Fosca.

A les nou arribàrem a s'Entreforc i quan partíem cap a Escorca, trobàrem un homenet major que cremava una sitja.

Quan ens va veure ens va demanar si ens havíem per-dut. Li contestàrem que veníem de "fer" Sa Fosca i no s'ho podia creure, ens va dir que mai ningú ho havia aconseguit i que li dèiem mentides. Que no podia ser cert.

La darrera ens va passar a l'Aqüeducte, allà on havíem dormit el primer dia, agafàrem el Seat 600 que havíem deixat allà i emprenguérem el camí de tornada.

Però al cap de poc temps va començar a sortir fum i més fum. Ens aturàrem i quan obrírem el capó, vàrem veure que ens havien robat la corretja de distribució.

En aquests moments vàrem decidir deixar reposar el cotxe, ens asseguérem a la vorera de la carretera i quedàrem dormits com a troncs. Poc després, la comitiva de rescat ens va trobar allà, devora el cotxe, ben dormits ens va rescatar.

Les conseqüències d'aquesta aventura varen ser:
- Tomás Suárez, que feia el servei militar, fou arrestat 15 dies per abandonament de destí.
- Maties Oliver, que feia feina a La Central, va ser castigat una setmana per no haver anat a obrir la perfumeria.
- I jo, Bernadí Morey, vaig rebre una bona repolsa per part de mon pare.

A. Aulí G. / A. Martí M.